A l'endòsta de l'endòl
6,00 €
Lionel Labòrda
14 x 22 – 92 paginas – 2020
Lionel Labòrda, poèta-obrèr, obrador deus mots, qu’a causit trenta cinc poèmas sons tà afaiçonar aqueste recuelh. Que gahè lo calam au començar deu sègle. Qu’obtengó mantun prèmi de poesia, dont lo prumèr prèmi aus Calams bearnés a Pau (2006), lo prumèr prèmi de la vila de Baiona (2007), lo prumèr prèmi «?Xavièr Navarrot?» a Auloron (2009). Qu’estó tanben premiat au Concors internacionau de poesia en lengas minoritàrias «?Nosside?» en Italia (2011 e 2012). En 2014, que recebó lo diplòma d’aunor e lo prèmi Simin Palay aus Jòcs Floraus deu Bearn, presidits per la Revue des arts et lettres e la Société des poètes français per l’ensemble de la soa òbra. Qu’a publicat hens las revistas Pais Gascons e Reclams. Duas novèlas soas qu’estón editadas dens lo recuelh bilingue «?escrivans/idazle?», edicion conjunta Per Noste/Maiatz (2010). Uas poesias deu recuelh que son cantadas per l’autor hens lo CD «?Lo Hat?» de SAPS, pareishut en 2016.
Eglògas (1567)
10,00 €
Pèir de Garròs (1525/30-1581)
Ortès, Per Noste, 2011, 160 p. ; 20,5 x 14,5 cm
L'un deus mei grans classics de la literatura gascona. « Pèir de Garròs, peu son incontestable engèni poetic dens los registres mei divèrs, peu son sens agut deus problèmas lingüistics, peu ròtle qu'avó dens la consecracion d'ua lenga enqüèra hèra viva mes qui començava de sentir hòrtament, suu plan literari, la rivalitat victoriosa deu francés, que pòt vertadèrament estar considerat, totas proporcions guardadas, com lo Dante Alighieri de la Gasconha e de la soa lenga. » Pierre Bec, Le siècle d'or de la poésie gasconne, Paris, Les belles lettres, 1997.
Lo gentilòme gascon
13,00 €
Guilhèm Ader
Ortès, Per Noste, 2010, 196 p. ; 20,5 x 14,5 cm
Lo gentilòme gascon de Guilhèm Ader poème épique de 1610 et 2690 vers. « Lo gentilòme gascon » que pareishó a Tolosa en 1610 dab lo títol : « Lou Gentilome gascoun, é lous heits de gouerre deu gran é pouderous Henric Gascoun, Rey de France é de Nauarre. Boudat a Mounseignou lou duc d’Espernoun per Guillem Ader Gascoun. Tolose, Ramond Colomies, 1610 ». La segonda edicion que data sonque de 1904, e qu’estó hèita per Alfred Jeanroy e Alphonse Vignaux dab lo títol : « Poésies de Guillaume Ader, publiées avec notice, traduction et notes, I Lou gentilome gascoun par A. Vignaux, avocat à la cour d’appel, membre de la Société historique de Gascogne et de la société archéologique du Gers, II Lou Catounet gascoun par A. Jeanroy, professeur à l’Université de Toulouse, Toulouse, Imprimerie et librairie Édouard Privat, 14, rue des Arts, Paris, Alphonse Picard et fils, Rue Bonaparte, 82, 1904. » Qu’ei aquesta qui serví tà l’establiment deu present tèxte. L’arrevirada, a la quau avem portat modificacions marginaus quan i avem encontrat inexactituds qu'ei la d'A. Vignaux. Lo legedor que trobarà en fin de volume las nòtas d’Alphonse Vignaux, qui explican lo contèxte istoric e las allusions mitologicas.
Lo trimfe de la lengua gascoa
13,00 €
Joan Giraud d’Astròs
Ortès, Per Noste, 2007, 198 p. ; 20,5 x 14,5 cm
Com entà « La Mondina », « Lo trimfe de la lengua gascoa », l’òbra màger de d’Astròs, n’estó pas reeditada sancèrament despuish 1869. Miquèu de Camelat que’n disè dens lo son obratge « La literatura gascona de las honts prumèras a uei lo dia » : « Per la frescor deus imatges, e l’imitacion deus cants deus ausèths de la prima, peus tablèus deus tribalhs d’estiu, la presentacion de las vrenhas e deu vin, e los dísers de l’ivèrn qui hè vàler las soas jòias… aqueth poèma qu’ei, dens l’ordi miegèr, un deus caps d’òbras de la nosta literatura. »
Lo Catonet gascon
6,00 €
Guilhem Ader
46 p. ; 20,5 x 14,5 cm
« Lo Catonet gascon », viengut despuish los quatrins de Pibrac, qu'ei obreta d'imitacion, au punt de vista deu ritme e de las rimas entermescladas. No'i cerquem lo còp d'ala liric ; que seré meilèu un recuelh de saviesa paisana, ua seguida de dísers de casa, d'arreporèrs o de versets qui poderén serví'n : que cau tostemps tribalhar, estauviar, tirar de dret, menshidà's deus grans, acasí's dab ua hemna, non pas deishar-la comandar en tot. Quandes d'aqueths arreporèrs e s'escaden enqüèra dens la tradicion montanhòla ? Miquèu de Camelat, La literature gascoune, Pau, Escole Gastou-Febus, 1950.
Flocadas Aurivas
15,00 €
Patric Guilhemjoan
(22 x 14 cm, 240 p.)
Après las Fablas gasconas de Cesari Dauger, Patric Guilhemjoan que'ns presenta ua causida de poësias gasconas de las Lanas. Qu'i trobaram poèmas de Miquèu Baris, Joan Marcelin Barròs, Albèrt Darclana, Cesari Dauger, Emmanuèl Delbosquet, Bernat Gassiat, Rogièr Labodiga, Leo Lapèira, Francés de Lartiga, Ciril Laveiria, Bernat Manciet, Joan Fèlix Pèdegert, Artús Poidenòt, Isidòre Salas, Joan Enric Sequer, Pèir Tastet. Lo tot qu'es introdusit per ua sòrta de Breviari d'amor o de conduita cortesa d'Arnaut Guilhèm de Marsan deu sègle XIIau. Ua biobibliografia corta que permet de situar cada autor. De hòrt beròjas fotografias qu'illustran l'obratge. L'ensemble qu'es en grafia classica, a mens deu tèxte d'A. G. de Marsan qui ns'es tanben balhat en grafia miejancèra. Nada revirada, (per bona sòrta, la poesia ne's revira pas !) mes un glossari finau abondós.
Las Malinèiras
2,00 €
Barrère Emilien
(mis en orthographe actuelle par Eric Chaplain. 1983, 173 p. 18 x 11; notes et lexique).
Emilien Barrère qu'èra hilh de pescador, de malinèir deu bacin d'Arcaishon. Que canta lo bacin, los batèus, los pescadors, los pins, la Lèira, la vita de cada dia deu son parçan. Qu'ei un testimòni sus la vita deus tribalhadors deu començament deu sègle. Au punt de vista lingüistic que i trobaram tot lo vocabulari de la vita maritima. Aquera edicion qu'ei la tresau après la de 1913 e de 1956. La purmèra qu'estó saludada com un cap d'òbra per Frederic Mistral e lo Felibritge. Mercés a l'apòrt de pèças ineditas, e mercés a la hilha de l'autor e au collègi d'Occitania qui cau arremerciar, aquera tresau edicion qu'ei hòrt mei rica que las precedentas.