LOS CAÇAIRES TRADITS


Au mes de noveme, s’ua pèça de pins de le leta de Petamala, qu’i avè dus pinhadèirs qu’acabavan lo barrasc. Que hadè ua hreidura de guitràs, que n’avèn gahat l’unglit a las manicalhas. En amassants la tela deu barrasc, I’Enric que trabuquèt s’ua tronca, que se dishèt tombar a patas graupas suu palhat de garbalhas. Que se hit luvar la becada, ajaçada aquí, estadida de la neit, que se pensava nòste òmi. Qu’ahoquèt son pair sus l’aute miada, l’Ectòr de Martinon. Puish nòstes dus pinhadèirs que s’avèn hèit seguir lo fesilh dinc au cabanòt deu dejunar. Suu còp, que se hiren caçaires. Lo Dic que los i hadè lo davant que se lo van véder de nas cap au vent, lo tremblit nerviós dempuish las aurelhas dinc au codic deu darrèr, estancat au pè deu ginestròt. E nòstes caçaires, gahats d’un tesic encaharit, lo dit eslangat hens lo grinchèc deu peta-agland, qu’atinèn la volada de la becada. Au cap d’ua pausòta, ua vintena de gamadas davant lo can, l’auchèth que s’esparvolièt tot toishau au redís deu sòu, darrèr los ginestròts e los pinholets. L’un que li fotot ua ronflada au zig, l’aute quan hadè lo zag. E lo becadon que pernot balanç e hautor capvath l’arregòt.
– Ah ! Mès hilh de puta de manhan, que l’as mancada ! ce hit lo pair.
– Mès tu, percé l’as pas tirada ?
E los dus caçaires que se condavan aqueth moment malestruc hens un maishant pleitejatge. Que calè tornar trobar la becada, ne podèn pas dishar aquò ’tau ! Lo can, vinut un chic pegalhàs, que nasequilhava le sèga per trobar lo becadon au trin-trin de la coscolha, e los dus caçairòts : « Dic, passa ací, toishau ! »
Lo praube can, çò qui s’entenè ! Puish los dus Martinons qu’avançavan plat e plat, ne hadè pas briga de vent. L’Ectòr que se va enténer quauquarren d’eishord « Pff ! pff ! pff ! »
« Hilh de puta. La becada qu’èra pausada per plat de mon esclòp, sus l’arrolhòta, au sohís deu pleiròt ! Rrrifla ! » un truc, dus trucs. Un borròc de plumions e lo Dic qu’atrapa a córrer darrèr l’auchèth tombat hens lo tus de jaugas de la mortalha. Nòstes dus Martinons, hosilhant hens lo jauguèir sordeis que si passava un gart de pòrcs-sauvatges.
« Balha-me l’auchèth, ne’n hècis pas un nhac ! »
Que l’esplumaishava dab les dents shens de la sarrar, davant de la dixar tombar aus pès deu còishe deu Martinon, lo peruc plantat hens lo sable. Òc ! Qu’èra bon aqueth can ! Lo mei gran becadèir de la leta. E li har potics, e li lissar los pu¨us, e
aqueth aquí qu’aimava aquò e que seguetiva bonurament lo son codic. E que durèt ua pausòta. Mès la becada ! Amatada shens botjar, que n’èra pas sonque estambornida ! Que se gahèt le volada entermei lo can e los caçaires ! Que diu volar enqu¨èra ce’m pensi ! E nòstes dus Martinons arreganhats l’un de cap a l’aute. Tots qu’i passavan : lo pair, la mair, lo
còishe, lo can e tot ! Que s’èran tan plan benedits que se n’anoren acabar lo tribalh de gemar, n’avèn pas mei arren a
se díder, ni a s’enténer, ua quita volada d’un becadon, pausat aquí au pè deu ginestròt.
Lo Bernat deu Maçon
Biscarròssa, lo vint-e-nau de deceme de 1996


LOS GALLICISMES HENS LO TÈXTE
Botjar : maglar.


VOCABULARI
Leta : plèir sablut, entermei duas dunas, sus le còsta de le mar.
Petamala : cròt de la comuna de Biscarròssa, sus las arribas de l’estanh de bisa, uei aperat Maguida.
Pinhadèirs : arrosinèirs, picaires, gemèirs. (arremarcar las finaus en -èir deu gascon nòrd landés e girondin. Vaquèr/Vaquèir, Crabèr/Crabèir, etc).
Barrasc : barrascar. Hrochar la gema secada sus la cara dab ua manèita aperada lo barrasquit.
Qu’arrecaptan aqueth barrasc hens ua tela, estenuda au pè deu pin. ( cf. mei lunh la tela deu barrasc).
Unglit : quan an lo cap deus dits gelat.
Manicalhas : manòtas.
Patas graupas : a graupas, com los cans.
Ahocar : aperar quauqu’un en cridants. Sin. ahucar.
Miada : camiòt, viòt. Camin hèit preus arrosinèirs entà qui pusquin caminar de l’un pin a l’aute.
Tesic encaharit : hòrt un gran desir.
Eslangat : esluishat, eslurrat.
Grinchèc : cròc, grip, maneita entà gahar.
Peta-agland : fesilh, escopeta. Au sens pròpi, joguet de mainatges, piston entà sogar aglands.
Auchèth : fòrma gran landesa d’ausèth, audèth.
Arregòt : dunòta.
Manhan : malestruc, mauadreit.
Nasequilhar : shormar.
Sèga : pèça de pins, bòsc, boluc mès tanben arromets. Non cau pas con·hóner dab plèish o sobiu.
Coscolha : esquiron, esquiròta.
Plat e plat : a l’estrem l’un de l’aute.
Arrolhòta : arrolha chicòia, senderòt.
Au sohís : a l’arrai deu só. Só + vèrbe hissar.
Borròc : crum.
Mortalha : pèça de pinhs tot dòi abatuda a on non damòra pas sonque lana.
Estambornida : estamonida, amatada.
Entermei : enter, au miei.
Arreganhats : enmalits, esmalits.


CONJUGASONS
a- Los imperfèits deu gascon gran landés, taus vèrbes en -er e taus irregulars, que son bracs. Que son accentuats sus la desinéncia, tanben com los deu gascon shalossés o biarnés. Los vèrbes en -ar e -ir qu’an un imperfèit long en -ava (prononciat [?w?]) e -iva. « Que hadè » (l.2), « qu’avèn » (l.2), « ne podèn » (l.21), etc.
Cantar = Que cantavi, -avas, -ava, -àvam, -àvatz, -avan.
Bàter = Que batí, -ès, -è, -èm, -ètz, -èn.
Sentir = Que sentivi, -ivas, -iva, -ívam, -ívatz, -ívan.
Arrecaptar tots los exemples e ne balhar la conjugason.
b- Los preterits deu gascon gran landés non son pas accentuats sus la desinéncia.
« Que se hiren* » (l. 8), « qu’apeceboren ». (*sin. Que se hadoren).
Cantar = Que cantèri, -ères, -èt, -èrem, -èretz, èren.
Bàter = Que batori, -ores, -ot, -órem, -óretz, -oren.
Sentir = Que sentiri, -ires, -it, -írem, -íretz, -iren.
Los vèrbes irregulars que son conjugats tanben com los en -er.
Trobar tots los exemples e los conjugar.
« Ne’n hècis pas » (l. 32). Quau temps emplegnn entà har l’imperatiu negatiu ? Har autas frasas dab l’imperatiu negatiu.


SINTAXI, GRAMATICA
1. « En amassants » (l. 4). Fòrma gran landesa deu gerondiu vinent dreit deu latin. Lo gran landés que hèi ua diferéncia enter gerondiu e participi present.
2. « Que se lo van véder » (l. 10). Explicar aquera fòrma gascona e trobar d’autes exemples hens lo tèxte.
3. « Aquò ’tau» (l. 21). Explicar aquera fòrma e ne trobar d’autes exemples capvath lo tèxte.
4. « Shens de la sarrar » (l. 33) : Har frasas dab aquera fòrma sintaxica gascona.

COMPRENENÇAARREFORMULACION
1. E a on son los dus pinhadèirs ?
2. E çò qui hèn ?
3. Çò qui lo can e vòu har adarron de s’avéder gahat l’auchèth ?
4. E son contents los nòstes caçaires ?
5. L’auchèth, e com hèi entà har lutz ?
6. E tornan caçar los Martinons ?


COMPRENENÇAAPREGONIDA
1. Quant de partidas e pòden balhar ad aqueth tèxte ?
2. E çò qu’es aqueth « cabanòt deu dejunar » (l. 8) ?
3. A la fin deu tèxte, sajatz de trobar quaus pensadas e pòden avéder lo pair e lo hilh.
4. E quau es lo mei manhan deus dus ?


ESPRESSION PRESSONAU
1. Tà vosatis, e com èra la vita deus arrosinèirs hens lo pinhadar deu Bòrn ?
2. E coneishetz, a vòste o en çò deus vòstes amics, gents dont son estats gemèirs ?