IMNE LANDÉS
 

REPIC
Que son aquí los òmis de la lana
Los de Shalòssa e los deu Maransin
Los deu país on la tèrra es tan grana
Qu’es com lo cèu ne se’n veid pas la fin ;
5 Tèrra d'estanhs on lo só s’esmiralha,
Tèrra de camps, de vinha e d'arrelhòts,
Tèrra de pins on lo gemèr trabalha
E hè pishar la gema en los cuchòts.
 

1
De Gabarret dinc a la còsta
10 De Pèirahorada au Bordalés
Qu’èm en familha, qu’èm a nòste
Qu’èm enter amics, qu’èm tots landés ;
Aquera tèrra grassa o seca
Que ns’a balhat lo mème1 anar
15 Que sufeish de’ns véder la teca
Amics, entà cantar, entà cantar.
 

2
N’i a pas enlòc bèra campanha
Mes qu’a Mugron, Monthòrt, Amòu
N’i a pas nat cèu mème1 en Espanha
20 Mes clar, mes riche2 de colors ;
Escotatz fàcia a l'Atlantic
Shiular lo vent, bronir la mar
Ne cèrquitz pas mélher musica
Amics, entà cantar, entà cantar.
 

3
25 En cada endret qu’i a bèras hilhas
Qui hèn lo plaser deus gojats
E dens la hèsta en espartilhas
Son las premèras aus esbats
Que son vadudas amorosas
30 E hèitas per las embraçar
Qu’an las camas tant aguinhosas
Entà dançar, entà dançar.

4
Se n’atz pas paur poiratz descéner
Dens l’arena dab la "Paloma"
35 E que veiratz se’s cau deféner
Entà ne pas se har hular
Mes lo Filhan que hè d'aviada
Tres bèths escarts per l’evitar
E lo Dav’rat que pren l'aviada
40 Per la sautar, per la sautar.


Paraulas deu Miquèu GIEURE


1. mème : gallicisme. Véder questions de Practica de la lenga.
2. riche : gallicisme per “ric”.
Miquèu Gieure que vadó a Èrm lo 18 de seteme de 1890 e que s’i morí lo 8 d’octobre de 1962. Poèta gascon, que gessí d’ua familha vielha de proprietaris terrèrs. Licenciat de letras, ingenior en cap deus servicis deus ensais d’avions a Tolosa, qu’estó l'un deus poètas gascons mes inspirats. Qu’escrivó poèmas qui son epopèias vertadèras: Vutz de nòste, Pojardin.
 

VOCABULARI
Un imne : ua cançon a la glòria d’un país, d’ua nacion (ex : la Marseillaise, lo God Save the Queen… Se Canti poiré estar l’imne d’Occitania).
La còsta : lo delong de la mar ; ací la Còsta d’Argent (nom toristic balhat per M. Martin).
A nòste : a noste (a casa, a l’ostau) en parlar clar.
Tèrra grassa : tèrra fertila, frutèca, graniva (com en Shalòssa), tèrra d’argela.
Tèrra seca : tèrra prauba, magra (com dens la Lana), tèrra sablosa.
Lo mème anar (gallicisme) : los landés son parièrs, que’s semblan, qu’an lo medish paréisher.
Que’ns sufeish : qu’am pro de’ns véder, que’ns cau sonque véder.
La teca : mot familièr tà díser lo cap, lo mus, (dauguns que disen la cuja, lo céser, la hava, la hava gròssa ; la gesta qu’a los grans en ua teca).
La Lana (lo Lana Gran, lo Labrit, lo Gavaudan, lo Brassens…) : la tèrra deu gran pinhadar, luenh de la mar grana.
La Shalòssa : (e lo Tursan, lo país d’Òrte, l’Auribat) enter l’Ador e lo Bearn.
Lo Maransin (Bòrn, Maransin, Maremne, Senhans) : lo país de la mar.
Los estanhs : gaubas granas darrèr los tucs de sable (véder sus ua mapa de las Lanas).
Lo só : lo sorelh.
Esmiralhar : la lutz deu só que hè sus l’aiga de l’estanh com sus un miralh.
Un arrelhòt : ua arrelha o arrolha petita, arriu petit, escorra petita.
Lo gemèr : que pica lo pin dab lo hapchòt, que hè ua carra tà har pishar la gema (véder tot lo trabalh deu gemèr de heurèr a octobre, de l’esporgatge au barrasc).
Lo cuchòt : la gema que pisha au cuchòt (topiòt) enter duas amassas.
Enlòc : en nat endret, en nat país, en nat lòc.
Mugron : punts de vista bèra (bèthvéder) sus la vath d’Ador e la mar deu pinhadar.
Monthòrt : bastida ; musèu de Shalòssa.
Amòu : vilatge hlorit, flors e hruta (peras, pomas) enter Lui de Bearn e Lui de França.
Clar : lusent, shens trums, shens crums, shens nublas.
Shiular : siular (lo tren que shiularà tres còps…).
Bronir : bornir (lo motor que broneish…).
Espartilhas : cauçaduras leugèras de còrda ; espartenhas.
Aguinhós : energic, qui’s muda facilament.
Hular : accion de la vaca qui s’aborreish e qui tuma dab las puntas deus còrns en davant.
D’aviada : en seguint, shens s’estancar.
Préner l’aviada : préner vam, velocitat. L’expression mes correnta qu’es « gahar l’aviada ».


COMPRENENÇA — REFORMULACION
1. Que son las produccions agricòlas de las Lanas qui son mentavudas ?
2. Remplaçar Gavarret, còsta, Pèirahorada, bordalés per capvath, capsús, bisa, mijorn.
3. On son dens las Lanas :
– las tèrras secas ?
– las tèrras grassas ?
4. Çò qu’es la teca (2 definicions) ?
5. Quaus son los dus vèrs qui disen la gran estenuda deu país de las Lanas ?
6. Qui es lo trabalhador simbèu de las Lanas ?
7. Balhar los noms deus « petits país » landés.
8. Quina musica acompanha la canta deus landés ?
9. Perqué an espartenhas las gojatas ?
10. 10. Que hèn dens l’arena ?
11. Que sauta lo Daverat a la fin de la quatau cobla ?


COMPRENENÇAAPREGONDIDA
1. A quins sens apèra l’autor (vista, tocar, aulors…) entà aimar las Lanas ?
2. Que son las especificitats de las Lanas vantadas per l’autor ?
3. Que pensatz deu ton d’aquera canta ? E’vs sembla objectiu l’autor ? Perqué ?


PRACTICA DE LA LENGA
1. « mème » (vèrs 14 e 19) qu’es un gallicisme. E podetz tornar escríver aqueths dus vèrs en gascon natre ? Emplegar cada fòrma (adjectiu e advèrbi) en ua frasa diferenta.
2. Virar au francés los vèrs 11, 12 e 5 a 7.
3. « Se n’atz pas paur… » Qu’es aqueth vèrbe a l’infinitiu ? A quin temps es aquiu e a quina persona ? Qu’es ua fòrma pròpia a las Lanas. E coneishetz la fòrma normada ?
4. « Ne cèrquitz pas » Qu’es aqueth vèrbe a l’infinitiu ? A quin temps es aquiu e a quina persona ? Qu’es ua fòrma pròpia a l’oèst de Gasconha. E coneishetz la fòrma normada ?
5. « …ne se’n veid pas la fin. » Qu’es aqueth « ’n » ? Com se pòt analisar gramaticaument ? Que n’es la fòrma plenha ?
6. Léger la cançon en parlar clar puish en parlar negue.


EXPRESSION PERSONAU
1. Que pensatz deus imnes ? E v’agradan ? Perqué lo monde espròvan lo besonh de n’escríver ?
2. E coneishetz la corsa landesa ? Que'n pensatz ? E v’agrada mei la corrida ?