QUAN ERAS BÈSTIAS PARLAVAN
Un còp eras bèstias que parlavan. Un arric paisan qu’avè un parelh de bueus qu’eths vailets hasèn tribalhar tot dia.
Aqueth paisan qu’avè tanben un aso qui non hasè sonque passejar era mestressa dera maison. Eth ser, quan eths bueus èran arribats deth tribalh que gemivan sus eth lor sòrt, e eth aso que se’n trufava e que’us disèva :
— Coma non hètz coma jo ? Que sòi plan acivadat e non hèi arren. Madama qu’ei tan leugèra que non la tròbi sus era esquia quan la pòrti.
Eths bueus que’u digón :
— Mès nosautes non podem pas hèr coma tu.
— Si, arrespon eth aso. Maitin, quan ve balhen eth hen, non cau pas guardà’u ; que’s pensaràn qu’ètz malauts e lavetz no’vs haràn pas tribalhar.
Eth aute dia, eths bueus que seguigón eth conselh deth aso e non volón pas minjar. Eth vailet qu’anè díser ath mèstre qu’eths bueus qu’èran malauts.
— E ben ! Alavetz, atelatz eth aso.
E que’u hen tribalhar tot eth dia. Eth ser, quan estè tornat entara estaca, que digó aths bueus :
— Se sabèvatz çò qu’an dit de vosautes ?
— E qu’an dit ?
— Eth mèstre qu’a dit : puishqu’eths bueus son malauts, que’us cau hèr tuar, que poderam véner era carn.
Eth mèstre qui escotava que sortigó dera bòrda en hèr un gran esclacarat d’arríer. Era hemna qui’s trobava ena cort, que’u demandè eth subjècte d’aqueth arríer. Eth mèstre non l’ac voló pas díser. Era mestressa que’s fachè, non voló pas sopar, que’s botè en lheit, e que digó qu’èra malauta.
Eth aute maitin, eth poret que cantava. Eth can que’u digó :
— Qu’ès plan bèstia de cantar. Madama qu’ei tan malauta.
— Ò ! arrespon eth poret, si eth mèstre prenèva un baston de quate pams e que n’anèsse de cap ath lheit, que veirés si era hemna e’s lhevaré viste.
Eth paisan qui ac entenó, que’s prenó eth baston, e que n’anè de cap ath lheit.
— Dèisha’m, digó era hemna, que’m voi lhevar e non ac voi pas saber.
Cuelhut peu Doctor DEJANA