LAS TRES VERTATS DEU RENARD
L’esperit de rusa e de finessa n'a pas jamei mancat au renard au moment deu besonh e deu dangèr.
Un dia, los caçadors que l’avèn embarrat au saligar. Ne podè pas huéger de nat costat sonque a truvèrs de l’aiga pregonda e blava. La nassa deu baniu a dus cents pas que’u hasè arganhas. Mès, tad eth, d’aquera part n’i avè pas a móler. La còrda de la nau que pareishè mei luenh. Aquiu qu’èra lo salut. En s’arrossegant suu vente, que s’aprochà e que devisà doçament :
— Que soi hèra empachat ad aquesta òra, amic naulèr !
— Conda’m la toa pena.
— Figura’t, garçon, que soi atendut de l’aute costat de gave tà har grana bostifalha en çò deu maire d’Enleish.
— Ne vei pas aquiu nat gran puisheu.
— Que m’èi deishat la borsa a casa e n’èi pas ua piastra tà pagar ton passatge.
— Ne hèi pas ahars sonque truc sus l’ungla.
— Tè ! se’m volès har crèdit de dus sòus que’t diserí tres vertats qui’t poirén portar fortuna.
— La fortuna per dus sòus, qu’ei aquerò un marcat d’aur. Entra tà dehens la nau, que destaqui la cadenha.
De tira qui’s sentí balançat sus las ondetas de l’aiga :
— Escota plan, naulèr. As jamei entenut díser per ua nueit d’estiu, quan lo marit e la molhèr, entorats de la familha, e prenen la fresca davant lo portalèr : « A ! Lo beròi clar de lua, que sembla dia ».
— Òc-plan !
— E donc, mombra’t de çò qui’t disi : per clara qui sii, jamei la nueit ne serà dia.
— B’as plan rason !
— Que n’i a tanben qui solen de díser quan la mestura ei cueita a punt, blanca e beròi uelhicada : «  A ! La bona mestura, que sembla pan ». Be son hèra pècs ; apren que jamei la mestura ne valerà lo pan.
— Vertat qu’ei !
Ad aqueth moment, la nau que tocava tèrra. Lo renard que sautà ; e dab ua beròja serventa :
— Adiu, naulèr, hè’m compliments aus caçaires de per vòste e sapis que se tots te pagan com jo, ne vaderàs pas jamei ric.
— Plan devisat. Adiu e bon apetit !
Lo renard que partí en arrossegant ua darrèra vertat entad eth tot sol : enter fripons, ne’s cau pas jamei har la guèrra ; que tornarèi amic dab lo molièr.
Cuelhut per Joan V. LALANA