Monthòrt que baisha e herotge lutaire,
qui v'a dens eth, hortalessa e conselhs,
n'a qu'ua pensada : com lo gat arrataire
qui sus la murga a estacat un par d'uelhs.
Òmis de pè, que te'n dèishas suus barris,
ta tiéner Foish se's hè malacarós
o vòu sajar ua auta luta de harris.
Deus chivalièrs que'n hè tres esquadrons.
Qu'ei lo prumèr, tà Guilhèm de Contre ;
lo dusau, qu'ei tà Bochard de Marly ;
e, que se'n guarda un tresau se s'encontra
que'u hàcia hrèita ent’ac tot sepelir.
E donc qu'ei prèst ! E la rega prumèra,
per un pontet de la Loge, sus Foish
era que pesa, e, sortint en brumèra,
de l'estujòu, qu'a passat a tot troish,
pomposejant que horada e's horrassa,
tringlas d'omiòts qui colan com lichèr :
tau la ventòrla e's gaha provarassa,
los esquadrons que's juntèn, lit de hèr.
Quin desvesats e holejan e's mudan
sus lo campàs ! Espatluts e goluts,
dens lors arnés lugrejants que tressudan,
sus los aubèrcs que's rebaten la lutz.
La man segura au cabestre, las camas
cintant lo vente aus chivaus : un halhon
de palha seca e de secas arramas
non claqueteja mei viste. Lo sòu,
s'avalarà d'un chorrup ! Ventolèras
las mei pesantas, airàs nevassós,
brumas qui an au còs, eslambrecs, periglèras,
vutres languits qui n'avón tà cançons
que los carnús d'ua aulor de las hòrtas,
se honirén deu cèu mei lèstes qu'eths ?
— La Haina, traucant barralhas e pòrtas,
e s'avancè, sus tèrra, com aqueths ?
« Catalans, qu'ei la fin de la balada.
Quin mau desvelh, gusardòts au repaus,
quan deus francés sus la còsta pelada
e trebató lo trep-trep deus chivaus !
Que s'ei audit un bèth clam dinc a héner
los trebatets sens se vísquia deu cèu.
Tot en parlar cadun que sap despéner
çò qui peu còr lo garlapa ; batlèu,
l'un dens la lenga agusada de França,
l'aute dens un crit rencurós e tindant
de lenga d'òc. Lo de bèra allegrança,
qu'ei lo francés, qu'ei aquiu, Diu laudant.