|
Refugis |
8,00 €
|
Elisa Harrer |
|
14 x 22 – 196 paginas – 2021 |
|
Au cap de mantua òra de camin, gorpit, mentre que pensatz estar esbarrit a tot jamei en aqueras montanhas desconeishudas, mentre que lo só e cabussa dejà e que v’ètz resignat, un còp mei, a dromir sus la tèrra dura, a l’esventada, devath gaspas d’estelas torradas, qu’arribatz, ò miracle, a un refugi. E los libes que son ja eths tanben, eths sustot, aqueras simplas capanas, de las quaus e sufeish de possar la pòrta pas jamei clavada, aqueths lòcs magics on trobaratz ua chaminèia, quauques asclas, e, s’avetz bona sòrta, ua capsa de luquets… Obratge bilingüe.
|
|
Dora Bruder |
6,50 €
|
Patrick Modiano |
|
14 x 22 – 88 paginas – 2020 |
|
En 1988, Patrick Modiano que cad per escàs sus un avís de recèrca, pareishut en un numèro de France-Soir deu 31 de deceme de 1941?: Dora Bruder, ua gojata de quinze ans, qu’a desapareishut. De cap a cinquanta ans après, Modiano, com s’èra investit d’ua mission, que’s hica en cèrcas de la joena escapadora peu París negre de l’Ocupacion?: lo París de l’estela jauna e de las gaheradas, deus internaments e de las deportacions, deu quau, un còp la guèrra acabada, daubuns e s’i son esmerats a boishar lo sovier. Mercés ad aquera enquèsta que hasó anar pendent mantua annada, Modiano qu’a sauvat Dora Buder deu desbromb e, tot au còp, que l’a balhat ua sòrta de sepelida?: un libe qui, com ua modèsta pèira tombau, e pòrta, tot simplament, lo son nom.
|
|
Pilula Roja |
5,50 €
|
Felip Biu |
|
14 x 22 – 82 paginas – 2020. |
|
« Adonc, ja qu’avosse contribuit – o lhèu per’mor qu’avè contribuit – per las soas recèrcas a desvolopar la teoria de la gravitacion quantica d’anèths, presentada mei anar mei com ua rivau seriosa a la teoria de las còrdas entà unificar la relativitat generau e los concèptes de fisica quantica, Matthew qu’avè sentit, aubirat o comprés – ne sèi pas quau mot e convien lo mei – que las duas teorias, especulativas au delà, ne podèn pas miar enlòc. E la consciéncia aguda, dolorosa, d’aquera mauescaduda de l’esperit uman que’u deishè, ad eth qui avè dedicat la soa joena vita a descobrir los secrets de la matèria, com anequelit. » E si precisament e valè mei non pas saber çò qui s’escon darrèr l’aparéncia de las causas ? Non seré pas mei avisat de refusar de préner la pilula roja quan nse’n hèn l’auhèrta ? A cadun de s’ac véder. Ua causa qu’ei segura : qu’ei un anar shens tornar.
|
|
Un messatge imperiau e racontes mei |
7,00 €
|
Franz Kafka |
|
108 paginas – 14 x 22 – 2019 |
|
Revirat de l'alemand per Elisa Harrer Franz Kafka (1883-1924), l’ua de las figuras màgers de la literatura deu sègle XXau, que ns’a deishat ua òbra autan fascinanta com desconcertanta e qui a suscitat mantua interpretacion. Los dètz-e-ueit racontes retienguts ací que’s pòden léger, a un purmèr nivèu, com l’autoportrèit fragmentat d’un òmi singular, traucat de contradiccions, incapable de víver dens la realitat, e tau quau l’escritura estó un sauvanegadís e constituí lo sol lòc on pensè poder existir sancèrament. Mes aquera activitat qu’estó tanben ua hont de torments infinits tad aqueth escrivan crudanhat peu dobte e fin finau desirós que la quasi totalitat de la soa produccion estossi destrusida. Se l’òmi e l’autor e son tots sancèrs en aqueths tèxtes, ne n’ei pas mensh legitime d’i véder tanben, mei generaument, un imatge de la condicion umana, l’imatge d’un èste marchant perpetuaument sus un camin qui ne’u miarà pas jamei enlòc, d’un èste cercant perpetuaument un sens ultime qui tostemps l’escaparà.
|
|
Quaranta tres |
5,50 €
|
Felip Biu |
|
14 x 22 – 80 paginas – 2019 – ISBN 978-2-86866-145-6 |
|
Un òmi qui pensa aver trobat lo mejan de conéisher lo son aviéner, lo dia ordinari d’ua mair de familha modèle, un astre misteriós detectat a las pòrtas deu sistèma solar : taus son quauques uns deus subjèctes d’aquestes sèt racontes de tonalitat fantastica, tots hèra diferents los uns deus autes, qui v’emportaràn en un viatge capvath lo temps e l’espaci dinc a las termièras deus mondes explorats per l’umanitat. Ua tripla interrogacion totun que cor per aquestas paginas, a còps de faiçon evidenta, a còps mei a l’esconut, balhant au recuelh ua unitat hòrta. Ei l’òmi un èste libre o un èste sosmés a un destin implacable ? A la vita un sens ? Existeish ua transcendéncia qui, lhèu, e ns’espia ? E gausaratz, com lo narrator de Quaranta tres, partir en cèrcas de responsas shens saber çò qui trobaratz au cap deu camin ?
|
|
Letras deu molin d'Arbús |
9,50 €
|
Laurent Frontère |
|
14 x 22 – 176 paginas – 2018 |
|
Arrevirat deu francés per Danièl Lafarga, Danièl Lagüèita e Joan Pèir Poquet
Inspiradas peu molin d’Arbús, au ras de Sauvatèrra, l’endret deu temps de mainat de l’autor, aquestas onze novèlas que descriven l’anar de vitas divèrsas qui s’estiran haut o baish peus ueit sègles passats, mes qui son totas enrasigadas au medish parçan bearnés. Qu’i contrapassan, au demiei d’autes, un argüèitacamins dab ua agaça, dus hrairs teulèrs vertuós lèu destraviats per la frèbe de l’aur, un monstre aquatic minjagarias, miejonas suberestacadas dab un pair hontanèr, un vailet martirizat peu mèste, un emposoaire qui ei adèpte de las ostias mortifèras, un aerostièr letrut e un iroqués esbarrit.
Laurent Frontère qu’ei un artista pintre, escultor e estampaire. Vadut en Bearn en 1961, qu’ei l’autor d’un vintenat d’òbras fantasiosas : romans, biografias, teatre e un album tà la joenessa. Tà la version originau d’aquesta garba de novèlas, qu’a recebut lo prèmi deus lectors de las Jornadas deu libe d’Ortès.
|
|
Jòb, Roman d'un òme simple |
10,50 €
|
Joseph Roth |
|
14 x 22 – 162 paginas – 2015 |
|
En ua vilòta estremada de l'Empèri Rus, Mendel Singer, un modèste regent judiu, qu'ensenha las Escrituras a joens gojats. Mendel ne supòrta pas mei las temptacions d’ua societat en contradiccion dab la soa règla de vita e que pren la decision d’emigrar dab la familha tà America. Mes hèra d'espròvas qu'atenen lo regent, qui'u van hauçar au nivèu tragic d’un Jòb modèrne. Capvath l’istòria simbolica de la familha Singer, Joseph Roth que'ns pintra un tablèu poetic e lucide de las comunautats judivas d’Euròpa centrau e orientau a la velha de la Purmèra Guèrra mondiau.
Joseph Roth que vadó a Brody en l'Empèri Austro-Hongrés en1894 e que's morí a París en 1939. Qu'èra un jornalista e escrivan austrian d'origina judiva. Qu'escrivó romans de qualitat dab tecnicas narrativas tradicionaus. Qu'ei considerat com l'un deus escrivans d'Euròpa centrau màgers deu sègle XXau. La soa òbra que hè partida de la literatura de l'exili provocat peu nazisme. La revirada occitana qu'ei de Pèire Bèc qui vadó a París en 1921 e's morí a Peitius en 2014. Qu'èra un lingüista, escrivan, poèta e erudit occitan. Qu'estó professor a l'Universitat de Peitius e l'un deus especialistas màgers de la literatura occitana. Qu'estó lo purmèr lingüista qui hasó un tribalh scientific entà estandardizar l'occitan sus basas racionaus, au començament de las annadas 1970. Qu'avó un ròtle important com militant occitanista. Que participè a la fondacion de l'Institut d'Estudis Occitans deu quau estó president de 1962 a 1980.
|
|
Indignatz-ve ! |
3,60 €
|
Stéphane Hessel |
|
40 paginas – 125 x 210 – 2013 |
|
Qu'ei l'an 1 d'Indignatz-ve?! Quasi quate milions deu liberòt burèu semenats suu planeta. Jamei vist en istòria d'edicion. Un pòble d'indignats qui pren còs, de Madrid a Nava York, en passar per Tunis, Tel Aviv, Homs, Tokyo, Santiago… Dab lo pos de las edicions estrangèras – quasi quaranta país –, Stéphane Hessel qu'a precisat las soas posicions sus Israèl, la Palestina, rendut un omenatge excepcionau a l'inventaire de las Nacions unidas, lo president american Franklin Roosevelt?; qu'ei tornat sus la non-violéncia. Aquesta edicion d’aniversari qu'intègra aqueths ajustèrs, mes tanben correccions de legedors, shens desbrombar la fabulosa istòria d'aquera susmauta de las consciéncias. S.C / J.P.B « Si n'espèras pas, n'encontraràs pas jamei çò d'inesperat. » Eraclit (Fragment XXI)
|
|
L'arrisolet de Miss Alison |
8,50 €
|
Joan Miquèu Dordeins |
|
96 p. – 14x22 - 2013 |
|
Per estar vadut a Baiona on èi passat ua bona partida de la mea vita e on èi enqüèra tota la familha, n’èri pas anat a las hèstas despuish… annadas e annadas. Que m’avèn previengut los de casa « Ne reconeisheràs pas, qu’a fòrt cambiat, que s’es basquizat ! ». Arrèrsaut de l’eternau rivalitat enter gascons e bascos-? Repepiatges de vielhs nostalgics deu bon temps passat ? Jo, praube Tomàs, qu’èi volut anar verificar per jo medish en har deu hestaire o festaire com disen acerà. Recuelh de onze racontes qui mesclan umor, amor, drama, emocion, realitat e ficcion.
|
|
De las soritz e deus òmis |
10,00 €
|
John Steinbeck |
|
98 p. – 14x22 - 2012 |
|
George, un òmi qui coneish la vita de barruèr e lo son amic Lennie, un òmi gran mes mainadèc, que’n van un drin a la bambòla, en cèrcas de tribalh peus camps de California. N’an pas arren sonque las pelhas que pòrtan e l’espèr que bèth dia e’s posquin trobar un endret qui sii lor, tà poder partatjar lo saunei american. Mes los sauneis qu’an un prètz. Lo brave gigant Lennie ne’s coneish pas la fòrça e quan tròban un tribalh en un ranch, que’s va cercar trebucs dab la nora deu mèste. De taus trebucs que lo son protector George ne’u poirà lhèu pas sauvar…
Dab « Los arrasims de la malícia », « De las soritz e deus òmis » qu'ei l'ua de las òbras mei coneishudas de John Steinbeck, l'un deus escrivans americans màgers deu sègle XXau, qui recebó lo prèmi Nobel de literatura en 1962.
|
|
Condes deus monts e de las arribèras |
13,00 €
|
editats e anotats per Jacme Boisgontier e Robèrt Darrigrand |
|
182 paginas - 14 x 22 – 3au edicion - 2011 |
|
Trenta nau contes amassats dens las montanhas e las vaths deu Bearn e de la Bigòrra per Badiolle, Batcave, Camelat, Carrère, Charbonneau, Dejeanne, Lafore, J-V Lalanne, Lespy, Pelisson e Rondou.
|
|
Capvath las lanas de Gasconha |
10,00 €
|
Amadèu Baris |
|
Ortès, Per Noste, 2010 – 14x22 – 130 paginas |
|
(obratge bilingüe gascon / francés) Deu Bordalés a Baiona, de la Mar Grana aus costalats d’Armanhac, Gasconha qu’ei tèrra arcuelhiva on hè bon víver, au demiei d’òmis e hemnas gaujós e amistós. Aqueste petit recuelh de contes e novèlas qu’a per mira de celebrar lo men país, la tèrra deus mens ajòus, a la quau e soi estacat còs e amna e tanben d’ajudar, au besonh, los aprenents de gascon. AMADÈU BARIS
|
|
Contes de Gasconha (tòme 1) |
14,00 €
|
Joan francés Bladèr |
|
14x22 – 197 paginas |
|
(Navèra edicion corregida) Joan Francés Bladèr (1827-1900) de Leitora, on estó bèra pausa jutge de patz, que’s dè a la collècta deu tesaur folcloric gascon. Mes que passa los collectaires deu son temps. N’i a pas nat dobte que las honts soas e siin autenticas, e que se n’explica. Mes qu’ei segur tanben que honó, dramatizè, patinè dab lo son art de la pròsa los contes populars. Aqueth Nodier, aqueth Grimm de Gasconha qu’ei un gran escrivan qui rend aumenatge a l’engèni popular en s’i incorporar. Los contes que l’autor designa com « epics » que son caps d’òbras incontestats, classics de la literatura d’òc au medish títol que las òbras deus autors mei esmiraglants. Nat legedor non pòt escapar a la magia d’aqueras enonciacions simplas : jo sabi un conte, lo conte de la mar que canta, de la poma que dança, e de l’auseron que ditz tot, a la seguretat d’ua composicion eminentament dramatica, a l’ensabatada d’aquera Gasconha illimitada per camins fantastics, a la gravetat ponhenta deus hats umans que lo recit encadena. R. LAFONT, C. ANATOLE, Nouvelle histoire de la littérature occitane, PUF, Paris, 1971. ISBN : 978-2-86866-074-9
|
|
Ua camada en Italia |
17,00 €
|
Cesari Dauger |
|
(2001, 286 p., 14X22 cm) |
|
Presentat e metut en grafia classica per Patric Guilhemjoan. Nòtas istoricas de J. J. Fénié. Coedicion Gascon Lanas / Per Noste. Reedicion de 1901. 1899 : la question romana, lo risorgimiento italian vielh de sonque trenta ans, lo papa que's considèra presonèr a la ciutat deu Vatican despuish 1870, los republicans au poder en França, l'ahar Dreyfus, lo nacionalisme exacerbat, la desseparacion de la Glèisa e de l'Estat qui comença de puntejar. En aqueth contèxte, un curat de campanha que hè lo viatge de la soa vita : que'n va per l'Italia en cèrcas de las arradics de la soa fe e que'ns balha las soas impressions. A saber se'n ditz mei sus çò que ved o sus eth medish.
|
|
Contes de l'unic |
2,00 €
|
Bec Pierre |
|
(1977, 224 p. 18 x 11.0). |
|
Pèir Bèc qu'ei shens qu'un filosòfe de reputacion mondiau, qu'ei tanben un escrivan. A l'entorn d'un personatge, l'Unic, solet dens lo son genre, que representa l'autor, o meslèu lo son doble imaginari, qu'ns mia capvath los sons sauneis, los sons soviers, dens los còrns de la sua pensada e de la sua imaginacion. Qu'ei literatura mòderna dens lo son estille com dens los sons tèmas ; que pensan au cinèma de Buñuel (quauques contes que son de vertadèrs scenàrios) ; tot aquerò shens se copar deus tèmas mes classics qu'avem dens lo hòu de la harga, o dens La barba, o Jan lo pèc. L'actualitat qu'i a tanben la sua part dens Los dus daltonians on trobam la question deu Larzac. Qu'i dauneja en aqueth libe de Bèc ua sensibilitat hèra esmaventa.
|